NOTES DEL RESULTAT ELECTORAL

Passada pràcticament una setmana i amb el cap més fred, m'agradaria comentar algunes coses del resultat electoral del diumenge passat:

Satisfacció per la victòria del PSOE. Em satisfà que les esquerres guanyin les eleccions. Sempre m'he decantat per aquesta manera d'entendre la vida que he heretat, i amb molt orgull, dels meus pares i avis. Zapatero és un president que m'agrada. M'agrada el seu "talante", el seu somriure i l'optimisme amb el qual veu les coses i afronta la vida. És cert que hi ha gent que l'acusa d'amagar la seva inoperància com a polític sota la màscara del "bon rotllo". Però prefereixo polítics així que no pas aquells que van per la vida amb cara de pomes agres. La legislatura de ZP no ha estat excel.lent, ha incomplert algunes promeses, retallat l'Estatut del Parlament (amb la benedicció de CiU) i segurament alguns esperàvem més d'ell, però em continua convencent.

Gran resultat del PSC. Discrepo, en part, de la teoria que el PSC ha recollit el "vot útil" per aturar el PP i que la gent ha votat més amb el cap que amb el cor. Entenc que el vot útil per fer fora el PP es va activar el 2004, després de l'allau de mentides d'Acebes i companyia per intentar amagar l'autoria dels atemptats de l'11-M. La legislatura ha estat molt dura. El PP ha estat molt agressiu contra el govern, fent acusacions increïbles, comparant Zapatero amb ETA i agredint Catalunya i els seus ciutadans amb propostes extraterrestres, com per exemple, dividir els escolars del país en aules diferents segons la llengua que parlen. Jo crec que el vot de les eleccions del diumenge passat no obeeix a un vot preferiblement emocional, sinó que és un vot madurat, racional, després de contemplar el panorama polític i les possibles repercussions que podria tenir un canvi de govern. El PSC ha sabut donar l'imatge de partit ordenat, sensible, garant de les polítiques socials i representant del catalanisme que, en certa part, també atura el PP.

El PP i Girona. M'agrada que el PP continui sent, després d'unes altres eleccions, un partit poc important a Catalunya. I encara m'agrada més que sigui residual a la demarcació de Girona, on no ha recuperat aquell diputat que va treure per última vegada l'any 2000. Ens hem convertit en l'única província de tot l'Estat on el PP no ha tret ni un sol diputat. Em faig meves les paraules del conseller Nadal, la nit de les eleccions a TV3, quan eufòric presumia de tenir Girona lliure del PP altra vegada. Jo també en presumeixo.

Juli Fernández. Estic content pel gran resultat dels socialistes a Girona. I encara més per l'amic i palafrugellenc Juli Fernández, escollit el tercer diputat socialista a la demarcació. És bo per Girona i pel Baix Empordà que un polític de la seva alçada ens representi al Congrés. Després de l'agror de quedar-se injustament fora de l'alcaldia de Palafrugell, en Juli pot viure un moment molt dolç. Estic content també per la Montse Palma, diputada amb la qual hem col.laborat estretament aquest últim any des de l'Ajuntament de Torroella i per l'amic i "esquenapelat" Marc Teixidor, una de les ments pensants de la campanya electoral socialista.

ERC. M'ha sorprès la davallada de vots de la formació republicana. Com a progressista no m'agrada que partits com ERC o ICV perdin pistonada i no puguin formar grup parlamentari. Aquesta ha estat, sens dubte, una setmana convulsa a Esquerra amb la sortida de Puigcercós del Govern de la Generalitat. Espero que tots aquests moviments no afectin al govern d'Entesa. Sóc dels que pensa que aquesta davallada no és fruit del pacte tripartit, ni de portar José Montilla a la presidència de la Generalitat. Amb tota humilitat, i com a mer observador de la política nacional vull fer la següent pregunta als estrategues d'ERC: Us heu plantejat que potser el problema són les actituds i les formes?

Que tingueu un bon cap de setmana!