L'ART DEL RUMOR

El diccionari català defineix rumor com a "notícia que corre de boca en boca". La viquipèdia ens parla del sentit negatiu d'aquesta paraula, que associa a especulacions no confirmades que s'intenten donar per certes per aconseguir un objectiu determinat. Al no ser informació contrastada poques vegades se'n fa difusió de forma oberta malgrat no s'evita que s'extengui de forma ràpida.

Hi han persones que són especialistes en "l'art del rumor". Persones amb una inventiva digne d'elogi, que fan sortir de la seva imaginació històries inversemblants que llavors transmeten a la gent del seu entorn perquè en faci difusió. Vaig començar a entrar en contacte amb el món dels rumors en ficar-me en política. Reconec que vaig quedar sorprès de la capacitat de determinada gent per inventar-se rumors i fer-los còrrer, amb la finalitat d'aconseguir un determinat objectiu que, parlant de política, consistia i consisteix en intentar desqualificar l'adversari, tan des d'un punt de vista d'acció política com personal. Us podria explicar rumors de l'alçada d'un campanar! I el que és més divertit: malgrat hem crescut molt, encara som un poble, i sovint la gent t'acaba explicant els rumors que corren sobre un mateix i qui els fa córrer. Podreu comprendre doncs que, després d'un cert temps, hom pugui tenir identificats a autèntics "corredors professionals de rumors". Alguns d'ells reuneixen encara més "virtuts": són uns mentiders nats i compulsius. Imagineu-vos el còctel explosiu que es forma.

Normalment aquestes persones gaudeixen d'un cert "status" dins un grup determinat. Diguem que exerceixen certa influència sobre un conjunt de persones no massa nombrosa, que poden voltar la quinzena. S'acostumen a envoltar d'un grup de "bufons" que els riuen les gràcies i es fan ressó del rumor que fa còrrer la persona en qüestió, sense preguntar-se si pot ser real o no. Per sobre de tota aquesta gent sol haver-hi un líder que "beneix" aquest rumor perquè ja li va bé, ja que comparteix el mateix objectiu que el conjunt de persones que formen aquest grup.

Quanta energia i imaginació malgastada!! Si tot aquest esforç es posés a disposició de la literatura i la poesia podrien veure la llum molts llibres i novel.les de ciència ficció que es podrien presentar a concursos i llegiriem molt orgullosos.

PARLANT LA GENT S'ENTÉN

Fa dos divendres que la comunitat musulmana de Torroella resa a dues aules del Convent dels Agustins, espai on hi ha l'Escola d'Adults i l'Escola Municipal de Música. Aquesta era una de les alternatives que l'Ajuntament va plantejar a la comunitat, per solucionar la situació d'oració al carrer que es produïa durant uns minuts els divendres al migdia.

Aquest emplaçament és provisional fins que la comunitat construeixi un local que serveixi de centre de culte al polígon industrial. Aquest és l'acord que es va arribar en un Consell per a la Convivència celebrat el passat mes de gener on hi havien representats tots els grups polítics, membres de les diferents confessions religioses i persones de la societat civil torroellenca. Val a dir que tothom, repeteixo, tothom, va estar d'acord en aquest emplaçament

Alguns han dit que s'ha buscat aquesta solució a corre-cuita, degut a la pressió dels veïns, però el cert és que fa temps que s'està treballant des del Consell per a la Convivència per a buscar solucions a la manca d'espais de culte per a les diferents confessions religioses. El debat és madur, serè i hi ha un absolut respecte entre les parts. Hem buscat i hem trobat solucions, i continuarem dialogant per tal que la convivència en el nostre municipi sigui tant bona com ha estat fins ara. I és que parlant la gent s'entén.

BONA DIADA DE SANT JORDI!

De moment el dia de Sant Jordi està sent esplèndid. Molta gent al carrer, els nens i nenes dels col.legis fent un munt d'activitats i moltes roses i llibres a les paradetes. A la tarda més activitats: playback al Recer, el repartiment de la mona de la pastisseria Masvidal, cançó de taverna amb els Tres de Xauxa i poemes del món a Can Quintana.

Si esteu enamorats ja sabeu què us toca: regalar una rosa, un llibre o les dues coses. I si no ho esteu aprofiteu la primavera per fer-ho, és un bon moment!!

Bona diada de Sant Jordi!

NOVETATS ITALIANES

Dilluns al vespre engego l'ordinador, em conecto a Internet i obro el web de "Il Corriere della Sera". El titular em deixa fred: Berlusconi guanyarà per majoria absoluta segons les primeres paperetes escrutades arreu d'Itàlia. Els sondejos de l'última setmana abans de les eleccions donaven quasibé un empat tècnic, amb l'esquerra lleugerament per sota de la dreta. Però les urnes són contundents i La Vanguardia ho treu a portada dimarts: Vuelve Berlusconi. No sé què es pot dir d'un país que pot votar un personatge com aquest. Berlusconi és la segona fortuna del país, està ben connectat amb la màfia, disposa d'un imperi de comunicació (diaris, teles), és l'amo del Milan, maleducat, fanfarró i profundament masclista. La bona notícia: tornarem a riure veient les ocurrències d'Il Cavaliere, els comentaris, les sortides de to a les reunions amb els altres presidents europeus i un llarg etcètera. La primera no ha trigat a arribar. Berlusconi diu que Zapatero tindrà problemes amb tantes dones ministres al govern... .

Parlant de Zapatero i dones ministres, m'agrada la composició del nou govern espanyol, que aposta per la feminitat i la joventut. I sobretot m'agrada que el ministeri de defensa estigui en mans d'una dona, catalana i embarrassada, més enllà de les simpaties polítiques que pugui tenir vers la Carme Chacón. Veure l'exèrcit espanyol, amb tots els seus comandaments al capdavant, quadrant-se davant una dona, és un pas endavant cap una societat més justa i igualitària. Com no podia ser d'altra manera a la dreta mediàtica li cou molt aquest nomenament. Jiménez Losantos, Pedro J. i Ansón han utilitzat les seves tribunes per dir autèntiques barbaritats de la nova ministra de defensa. Losantos ha dit que "las Fuerzas Armadas, caerán en manos de los separatistas del PSC, porque separatistas son por más que Chacón, desabrida y con mala cara diga ‘viva España". Pedro J. considera que "es una ministra trampa, para desviar la atención. Aunque no haya que confundir el "bombo y la bomba"". I la millor (o la més grossa, com vulgueu) l'ha dit Ansón: "A Zapatero no se le ha ocurrido hacer a Pedro Zerolo ministro de Defensa. ¡Que fallo! Hubiera resultado más provocador, más ingenioso que el nombramiento de la simpática guapita treintañera".

SOBRE LA CONVIVÈNCIA. LES SERPS DE PRIMAVERA

El centre de culte de la comunitat musulmana de Torroella, situada al carrer Figueres, torna a estar al centre informatiu aquests dos últims dies. Dijous passat, una trentena de veïns encapçalats pel cap de llista del PP, van assistir al ple per queixar-se de l'ocupació de la vorera per part d'alguns musulmans que van a resar el divendres al migdia.

Fa temps que s'està treballant, des del Consell per a la Convivència, per a buscar espais alternatius per a l'ubicació de centres de culte per a les diferents confessions del nostre municipi. La decisió ja està presa: qui vulgui obrir un centre de culte haurà d'anar al Polígon Industrial. Dins el municipi no hi ha prou espai per situar locals de més de 200 metres quadrats on s'hi apleguin més d'un centenar de persones.

El debat sobre la convivència en alguns carrers del municipi torna a estar de moda. No deixa de ser curiós les fluctuacions que aquests debats tenen a Torroella. Recordo perfectament la mobilització social que va haver-hi l'any 2002 en contra del trasllat del centre de culte musulmà en un altre local amb més espai del mateix carrer. En pocs dies es van recollir prop de 1500 firmes en contra. Recordo un ple molt tens, en el qual una cinquantena de veïns van queixar-se per això. Recordo també la campanya bruta que va fer el partit de l'oposició en aquells moments, fent córrer tot tipus de rumors de suposats favoritismes de l'Ajuntament vers la comunitat musulmana, recollint signatures en contra i prometent durant la campanya electoral que si ells guanyaven els farien fora del poble. Molt trist tot plegat.

Després de les eleccions del 2003 aquest partit va accedir al govern i la tensió va baixar enormement, fins el punt que es va deixar de parlar d'aquest "problema". Va ser d'un dia per l'altre, com per art de màgia. La passada legislatura poques notícies vam tenir relacionades amb la falta de convivència al municipi, malgrat haver-hi ja problemes d'espai al centre de culte musulmà i peticions perquè es trobés una solució. Després de les eleccions del 2007 aquest grup torna a passar a l'oposició i com per art de màgia torna el conflicte i les tensions al carrer Figueres. No ho trobeu curiós? Ara torna a ser vergonyós que resin en un local petit, quan fa un any no ho era. Ara l'equip de govern no fa res per solucionar el problema, quan en vuit mesos hem fet més que ens els últims quatre anys i així podríem anar continuant.

Que no us extranyi. Ha arribat la primavera, comença a fer calor, les flors reneixen i les serps que havien estat amagades durant el dur i llarg hivern tornen a sortir i porten més verí que mai. Preparem-nos per una altra campanya subterrània i molt bruta amb rumors increïbles de tot tipus sobre suposats favors de l'Ajuntament envers alguna comunitat.

Mentrestant l'equip de govern busca solucions a curt i mitjà termini perquè no es tornin a produir situacions d'aquestes. Treballem molt per buscar-les i ben aviat les tindrem. Però no publicitem la feina que estem fent perquè entenem que aquestes qüestions són molt delicades i s'han de portar amb absoluta discreció.

NOTES DEL RESULTAT ELECTORAL

Passada pràcticament una setmana i amb el cap més fred, m'agradaria comentar algunes coses del resultat electoral del diumenge passat:

Satisfacció per la victòria del PSOE. Em satisfà que les esquerres guanyin les eleccions. Sempre m'he decantat per aquesta manera d'entendre la vida que he heretat, i amb molt orgull, dels meus pares i avis. Zapatero és un president que m'agrada. M'agrada el seu "talante", el seu somriure i l'optimisme amb el qual veu les coses i afronta la vida. És cert que hi ha gent que l'acusa d'amagar la seva inoperància com a polític sota la màscara del "bon rotllo". Però prefereixo polítics així que no pas aquells que van per la vida amb cara de pomes agres. La legislatura de ZP no ha estat excel.lent, ha incomplert algunes promeses, retallat l'Estatut del Parlament (amb la benedicció de CiU) i segurament alguns esperàvem més d'ell, però em continua convencent.

Gran resultat del PSC. Discrepo, en part, de la teoria que el PSC ha recollit el "vot útil" per aturar el PP i que la gent ha votat més amb el cap que amb el cor. Entenc que el vot útil per fer fora el PP es va activar el 2004, després de l'allau de mentides d'Acebes i companyia per intentar amagar l'autoria dels atemptats de l'11-M. La legislatura ha estat molt dura. El PP ha estat molt agressiu contra el govern, fent acusacions increïbles, comparant Zapatero amb ETA i agredint Catalunya i els seus ciutadans amb propostes extraterrestres, com per exemple, dividir els escolars del país en aules diferents segons la llengua que parlen. Jo crec que el vot de les eleccions del diumenge passat no obeeix a un vot preferiblement emocional, sinó que és un vot madurat, racional, després de contemplar el panorama polític i les possibles repercussions que podria tenir un canvi de govern. El PSC ha sabut donar l'imatge de partit ordenat, sensible, garant de les polítiques socials i representant del catalanisme que, en certa part, també atura el PP.

El PP i Girona. M'agrada que el PP continui sent, després d'unes altres eleccions, un partit poc important a Catalunya. I encara m'agrada més que sigui residual a la demarcació de Girona, on no ha recuperat aquell diputat que va treure per última vegada l'any 2000. Ens hem convertit en l'única província de tot l'Estat on el PP no ha tret ni un sol diputat. Em faig meves les paraules del conseller Nadal, la nit de les eleccions a TV3, quan eufòric presumia de tenir Girona lliure del PP altra vegada. Jo també en presumeixo.

Juli Fernández. Estic content pel gran resultat dels socialistes a Girona. I encara més per l'amic i palafrugellenc Juli Fernández, escollit el tercer diputat socialista a la demarcació. És bo per Girona i pel Baix Empordà que un polític de la seva alçada ens representi al Congrés. Després de l'agror de quedar-se injustament fora de l'alcaldia de Palafrugell, en Juli pot viure un moment molt dolç. Estic content també per la Montse Palma, diputada amb la qual hem col.laborat estretament aquest últim any des de l'Ajuntament de Torroella i per l'amic i "esquenapelat" Marc Teixidor, una de les ments pensants de la campanya electoral socialista.

ERC. M'ha sorprès la davallada de vots de la formació republicana. Com a progressista no m'agrada que partits com ERC o ICV perdin pistonada i no puguin formar grup parlamentari. Aquesta ha estat, sens dubte, una setmana convulsa a Esquerra amb la sortida de Puigcercós del Govern de la Generalitat. Espero que tots aquests moviments no afectin al govern d'Entesa. Sóc dels que pensa que aquesta davallada no és fruit del pacte tripartit, ni de portar José Montilla a la presidència de la Generalitat. Amb tota humilitat, i com a mer observador de la política nacional vull fer la següent pregunta als estrategues d'ERC: Us heu plantejat que potser el problema són les actituds i les formes?

Que tingueu un bon cap de setmana!

ASSASSINS

S'ha de ser covard per disparar i assassinar a sang freda a una persona indefensa. S'ha de ser covard per matar a un treballador d'un peatge d'un autopista, amb tres fills joves, amb dificultats per arribar a finals de mes, militant de base d'un partit i ex-regidor, que no portava escorta i estava totalment indefens. S'ha de ser molt covard per defensar les teves "idees" amb pistoles i no amb arguments a dalt una palestra. S'ha de ser inmensament covard.

Davant l'assassinat de l'ex-regidor socialista basc Isaias Carrasco la resposta de tothom ha de ser anant a votar massivament demà. Aneu-hi tots, siusplau. Voteu la dreta, l'esquerra, partits extraparlamentaris, voteu en blanc o nul, el que vulgueu, però aneu a votar. En record d'Isaias Carrasco i en homenatge a totes les persones que han lluitat i lluiten per la democràcia.

P.D.: L'actitud de tots els partits ha estat modèlica i les declaracions dels responsables polítics també. Tots excepte el PP, que no ha desaprofitat l'ocasió que li ha brindat ETA per intentar introduir el seu missatge polític per desgastar el govern i intentar arreplegar vots. Les declaracions d'Esperanza Aguirre ahir i d'Ignacio Astarloa avui em repugnen i em fan fàstic. Tan de bo demà rebin un escarment per part de l'inmensa majoria dels ciutadans.